Serveis
Retard i Trastorn de la parla i el llenguatge
Les dislàlies són dificultats en la pronunciació de la parla i dels seus sons. El llenguatge és correcte, el nen coneix el vocabulari i és capaç de realitzar frases estructurades, però hi ha algun so que no sap produir, com pot ser la lletra S, la R, etc. Aquestes dificultats poden ser evolutives en certes edats i no és necessari intervenir fins que no se superen els períodes considerats normals per a la correcta pronunciació de determinats sons.
La disfèmia o tartamudesa es caracteritza per repeticions o per prolongacions involuntàries molt freqüents que, de vegades, van acompanyades de moviments que poden estar o no relacionats amb la parla.
Pel que fa a les causes de la disfèmia, actualment, es busca una aproximació integradora que relacioni factors somàtics de caràcter hereditari amb factors psicològics responsables de la persistència i de la complicació del problema, ja que la seva causa última és desconeguda
Les dislàlies són dificultats en la pronunciació de la parla i dels seus sons. El llenguatge és correcte, el nen coneix el vocabulari i és capaç de realitzar frases estructurades, però hi ha algun so que no sap produir, com pot ser la lletra S, la R, etc. Aquestes dificultats poden ser evolutives en certes edats i no és necessari intervenir fins que no se superen els períodes considerats normals per a la correcta pronunciació de determinats sons.
La disfèmia o tartamudesa es caracteritza per repeticions o per prolongacions involuntàries molt freqüents que, de vegades, van acompanyades de moviments que poden estar o no relacionats amb la parla.
Pel que fa a les causes de la disfèmia, actualment, es busca una aproximació integradora que relacioni factors somàtics de caràcter hereditari amb factors psicològics responsables de la persistència i de la complicació del problema, ja que la seva causa última és desconeguda
Dificultats en la Lecto-Escriptura
Les dificultats en la lectoescriptura es donen quan es presenten alteracions en la via fonològica i/o en la lèxica. No obstant, cal tenir en compte que el dèficit serà sempre una barreja entre les alteracions que presenta l’infant i les seves habilitats (per exemple, un nen amb una alteració en la via fonològica, utilitzarà la via lèxica per llegir).
Ens trobem doncs, davant de nens i nenes que no presenten cap hàndicap en l’àmbit físic, psíquic, emocional, o sociocultural, sinó que l’origen de les seves dificultats lectoescriptores es relaciona amb causes del neurodesenvolupament.
Quins són els principals trastorns?
Les dificultats en la lectoescriptura es donen quan es presenten alteracions en la via fonològica i/o en la lèxica. No obstant, cal tenir en compte que el dèficit serà sempre una barreja entre les alteracions que presenta l’infant i les seves habilitats (per exemple, un nen amb una alteració en la via fonològica, utilitzarà la via lèxica per llegir).
Ens trobem doncs, davant de nens i nenes que no presenten cap hàndicap en l’àmbit físic, psíquic, emocional, o sociocultural, sinó que l’origen de les seves dificultats lectoescriptores es relaciona amb causes del neurodesenvolupament.
Quins són els principals trastorns?
Sense cap mena de dubte, la dislèxia és la gran protagonista d’aquest bloc d’alteracions, entesa com una dificultat específica i de caràcter persistent en l’aprenentatge de la lectoescriptura, que afecta un elevat nombre d’alumnes. Però no és l’única, la disgrafia i la disortografia també mereixen ser reconegudes. La primera, com a dificultat per realitzar les lletres de l’escriptura de manera clara i llegible; i la segona, per escriure de forma ortogràficament correcta.
El que trobem en comú entre els dos trastorns (TDA) i (TDAH), és que als dos els hi costa mantenir l’atenció, seguir les rutines i les ordres o pautes de forma continuada, i es diferencien per la seva impulsivitat o precipitació.
Sense cap mena de dubte, la dislèxia és la gran protagonista d’aquest bloc d’alteracions, entesa com una dificultat específica i de caràcter persistent en l’aprenentatge de la lectoescriptura, que afecta un elevat nombre d’alumnes. Però no és l’única, la disgrafia i la disortografia també mereixen ser reconegudes. La primera, com a dificultat per realitzar les lletres de l’escriptura de manera clara i llegible; i la segona, per escriure de forma ortogràficament correcta.
El que trobem en comú entre els dos trastorns (TDA) i (TDAH), és que als dos els hi costa mantenir l’atenció, seguir les rutines i les ordres o pautes de forma continuada, i es diferencien per la seva impulsivitat o precipitació.
Teràpia Miofuncional
La teràpia miofuncional és un mètode que s’utilitza per a la prevenció i rehabilitació de les disfuncions o desequilibris dels músculs orofacials. Aquests exerceixen un paper fonamental en les funcions de la parla, la masticació, la respiració i la deglució.
La teràpia miofuncional consisteix en la utilització del coneixement sobre el creixement facial i la seva interacció amb els teixits tous com la llengua, els llavis i musculatura orofacial per aconseguir un equilibri múscul-esquelètic que aporti la funcionalitat adequada als processos com la parla, la deglució, la fonació i la respiració.
La teràpia miofuncional és un mètode que s’utilitza per a la prevenció i rehabilitació de les disfuncions o desequilibris dels músculs orofacials. Aquests exerceixen un paper fonamental en les funcions de la parla, la masticació, la respiració i la deglució.
La teràpia miofuncional consisteix en la utilització del coneixement sobre el creixement facial i la seva interacció amb els teixits tous com la llengua, els llavis i musculatura orofacial per aconseguir un equilibri múscul-esquelètic que aporti la funcionalitat adequada als processos com la parla, la deglució, la fonació i la respiració.
Trastorn etiologia neurològica
L’ictus és la interrupció de la circulació de sang que arriba al cervell pel fet que un vas sanguini s’ha trencat o s’ha quedat obstruït. Quan això passa, la sang no arriba a una determinada zona del cervell, de manera que les cèl·lules nervioses afectades no reben oxigen i moren. D’aquí, la importància d’actuar amb la màxima rapidesa.
La disàrtria és una afectació en la qual tens una dificultat per dir les paraules.
En una persona amb disàrtria, un trastorn nerviós, cerebral o muscular dificulta l’ús o control dels músculs de la boca, la llengua, la laringe o les cordes vocals.
Disfàgia és la dificultat per deglutir. Els aliments i/o líquids no es desplacen amb normalitat des de la faringe cap a l’estómac.
L’ictus és la interrupció de la circulació de sang que arriba al cervell pel fet que un vas sanguini s’ha trencat o s’ha quedat obstruït. Quan això passa, la sang no arriba a una determinada zona del cervell, de manera que les cèl·lules nervioses afectades no reben oxigen i moren. D’aquí, la importància d’actuar amb la màxima rapidesa.
La disàrtria és una afectació en la qual tens una dificultat per dir les paraules.
En una persona amb disàrtria, un trastorn nerviós, cerebral o muscular dificulta l’ús o control dels músculs de la boca, la llengua, la laringe o les cordes vocals.
Disfàgia és la dificultat per deglutir. Els aliments i/o líquids no es desplacen amb normalitat des de la faringe cap a l’estómac.
Alzheimer és un trastorn cerebral que destrueix lentament la memòria i la capacitat de pensar, i amb el temps, les habilitats per fer les tasques més senzilles del dia a dia.
Aquestes persones també experimenten canvis en la conducta i la personalitat.
Alzheimer és un trastorn cerebral que destrueix lentament la memòria i la capacitat de pensar, i amb el temps, les habilitats per fer les tasques més senzilles del dia a dia.
Aquestes persones també experimenten canvis en la conducta i la personalitat.
Trastorns en la veu
Podem classificar les lesions en les cordes vocals en:
Lesions Funcionals:
- Nòduls
- Pòlips
- Edemes Fusisormes
- Pseudoquiste Serós
- Edema de Reinke
Lesions Congènites:
- Quist congènit epidemic
- Sulcus glottidis o quist congènit obert
- “Vergetures” o estries
- Altres tipus de disfonies
- Paràlisis immobilitats laríngies
Podem classificar les lesions en les cordes vocals en:
Lesions Funcionals:
- Nòduls
- Pòlips
- Edemes Fusisormes
- Pseudoquiste Serós
- Edema de Reinke
Lesions Congènites:
- Quist congènit epidemic
- Sulcus glottidis o quist congènit obert
- “Vergetures” o estries
- Altres tipus de disfonies
- Paràlisis immobilitats laríngies
contacta amb nosaltres
Contacta amb el nostre equip sense compromís i t’assessorarem de la millor forma possible.
